COL·LECCIÓ ELEMENT FUSTA: reflexions

La fusta em connecta a la natura. Em sento fusta, soc la filla gran, la fusta. La fusta és casa, el llenyer, la calor, la seguretat.

Sense llenya no hi ha foc. Sense vent que la tombi i la faci caure dels arbres en el moment just de la ponentada de l'hivern no hi ha llenya de forma natural que pugui collir de terra. Així s'uneixen els elements fusta, vent i terra.

Sense aigua no hi ha fusta, perquè no hi ha arbre nodrit. Sense terra no hi ha arbre: així s'uneixen els elements fusta, aigua i terra.

Sense fusta no hi ha llenya. Sense llenya no hi ha foc i fusta conjugant-se per crear, cremar, recomençar i escalfar.

Acceptar que soc fusta és acceptar que es pot tornar foc, que se'm pot endur una ventada, que l'aigua em nodreix i que la terra em fa créixer.

PROFE, PREGUNTA'T:

• Quines reflexions m'aporta pensar en la fusta?

• I quins records?

• Què tinc de l'element fusta? Què no?

• Com veig els vincles entre la fusta i la resta d'elements?