COL·LECCIÓ ELEMENT FUSTA

La fusta és un dels elements bàsics en diferents cultures: de fet en la majoria d'elles és un element preeminent.

La cultura xinesa, per exemple, hi té un interès destacat, i es considera un dels elements constitutius de l'individu i l'entorn. La medicina xinesa l'associa a la primavera (14 de febrer - 17 d'abril), a l'expansió (cal no oblidar com la fusta opera pel principi d'expansió en cercles, es considera yang) i també al fetge (yang), la vesícula biliar (yin) i els ulls. Cal no oblidar, però, que aquesta energia de la fusta s'ha creat a la tardor, moment en el qual l'energia yin de la fusta s'ha generat (deixant anar el que no és necessari) i s'ha anat acumulant. Pel que fa a les persones que destaquen per la seva fusta, poden ser persones amb una actitud defensiva, agressiva, rígida, impacients o frustrables quan estan en una polaritat més fosca d'aquesta; per contra, en la polaritat més positiva són persones ordenades, tolerants, creatives, dinàmiques, flexibles... La fusta parla del tarannà de cada persona i d'emprendre. Finalment, aquesta visió considera que té a veure amb el hun o l'ànima subconscient i amb el gust àcid i amb Júpiter.

En una línia semblant a la xinesa s'expressa el feng-shui. La fusta es considera positiva, iniciadora, que renova i crea. Si hi ha un excés o disharmonia, aquesta disciplina l'associa a la competència i la discòrdia. S'associa al rectangle, a l'est i al sud-est, als números 3 i 4, als colors verds i blaus i als trigrames tro i vent. Cal recordar que en aquesta perspectiva la fusta és un element viu.

Si hi ha una cultura en què la fusta és molt valorada, aquesta és la cultura maia. Destaca pel valor que donen a la fusta com un element global: a cada arbre, una funció; a cada tipus d'arbre una visió específica de l'entorn. El cedre, per exemple, era considerat l'arbre de Déu. Els maies tenien, de forma preferent, 5 arbres sagrats: el chacá, que és un arbre que proporciona l'antídot a la toxicitat del chechén i que s'emprava per al malestar estomacal i la febre, el chechén un dels recursos de base fusta més emprats per a la construcció, l'arbre del xiclet (chicozapote) que es feia servir per a la construcció i per a la higiene bucal). Finalment destaca la ceiba, que és un arbre sagrat que simbolitza la unió entre la zona dels humans (superfície) i el món de Xibalbá (profunditat), solia estar situat als quatre punts cardinals. És l'arbre de la vida i de la fecunditat, i forma part del que es pot entendre com la gènesi del món en aquesta cultura. Els maies van ser, també, grans talladors: els rituals giraven a l'entorn de talles, de manera que es considerava un ofici important i perillós.

Cal recordar que a la nostra zona les talles de fusta que representen la divinitat (Déu, Mare de Déu, sants i santes, pessebres...) formen part també de la nostra tradició i que la fusta ha estat sempre un element molt valorat a nivell constructiu i decoratiu.

El vincle entre la cultura celta i la fusta té una traducció directa en la seva predilecció pels arbres com a element sagrat. Per ells/es representen la llar, la porta d'entrada a la resta de possibles enfocaments: el tronc l'expressió del món físic; la copa, l'expressió de l'espiritualitat. La fusta era, així mateix, una de les eines per tal de representar els seus ídols i divinitats.

Pel que fa a la cultura germànica, la importància de la fusta també és manifesta. És un element de valor, amb el qual es fan els escuts de defensa i les cases. Cal recordar que és una cultura de procedència boscana, per tant es movien sobretot en entorns dominats per la fusta, la qual era una de les seves matèries primeres.

Però si hi ha un grup de cultures en què la fusta té un interès ancestral, aquest és el cas de les tribus nòrdiques. Els vikings i d'altres cultures tenien en la fusta un element fonamental per a la construcció i la decoració. Cal tenir en compte que la fusta era un element a l'abast que protegia de les temperatures extremes de la zona i que aportava calor. D'altra banda, la tradició marinera dels vikings, grans navegants, es fonamentava en aquest element (els vaixells eren construïts amb fusta), i també servia per a representar figures i elements místics (com les talles).

Abans d'acabar, cal recordar la importància de l'element fusta en el lutierisme, en la creació d'instruments; en l'ebenisteria i la fusteria, en la creació de mobles i elements constructius i decoratius i, com s'ha dit, en l'imagineria i representació d'elements de veneració i culte.

Tota aquesta sintètica enumeració de la importància de la fusta en diferents cultures i visions vol ser una petita sinopsi de base que convidi a reflexionar sobre aquest element en la tradició cultural del món per aplicar-la a la nostra realitat actual.

PROFE, PREGUNTA'T:

• Hi ha fusta a la meva aula? On? De quin tipus?

• Hi ha fusta en les meves pràctiques docents? Surto a la natura?

• Com es vincula la fusta amb la matèria que imparteixo?

• Quina relació veig entre aquest element i l'alumnat? Tinc alumnes fusta? Com es relacionen amb la fusta (si s'hi relacionen)?