COL·LECCIÓ ELEMENT FOC: reflexions

Soc foc. Reconèixer-me com a foc des de la llum, la claror, la calidesa, la purificació. L'alliberament, l'oxigen que fa que les meves flames multicolor puguin manifestar-se en plenitud.

No acceptar que era foc em va fer cremadora, competitiva, d'un ritme vital alt descontrolat, amant del poder, dominadora, discutidora i agressiva. Els meus valors eren escoltar-me i no escoltar, la intolerància brotava sense control.

Però un dia vaig veure les flames apagar-se, cremar-se la meva fusta de filla gran, desmuntar-se'm el món.

I aquell mateix dia vaig veure les brases, calor constant, transformadores: no tot era ser flama i cremar i consumir. La calor perdurable no sempre va a flama màxima.

I vaig abraçar la fusta com una part també de mi, amb consciència, per canviar. I vaig entendre que em calia aigua quan la cosa es descontrolava. I aire quan necessitava respirar per ser. I terra perquè un foc, sense una bona base, amb la crema es desfà.

Vaig encendre mil espelmes de tots colors que van obrir mil camins. Un d'aquests és el d'aquí. El foc ha creat aquest espai, que vol ser de llum, creador i compartit. Que convidi a l'acció directa, la decisió i els resultats, però no des de la flama inflamada (només) sinó des de la brasa calmada (també).

Soc foc i saber qui soc em fa càlida i amable.