COL·LECCIÓ ELEMENT FOC
Mirar d'escriure sobre el foc com a element de manera sintètica, coherent i rigorosa és difícil. Ni m'hi atreviria ni és l'objectiu d'aquest post, que no és altre que recordar que no hi ha cultura que no tingui el foc com a element i, alhora, no s'entén el món actual sense la descoberta d'aquest.
En una cultura com la catalana, en què el foc és un element omnipresent en l'imaginari col·lectiu i en moltes de les nostres tradicions (arreu hi ha castells de focs, petards, cremes, foguerons, correfocs, enceses...) és fàcil connectar amb aquest element per reflexionar i per créixer a diferents nivells. De fet, en moltes cases el foc hi és a la llar de foc i també en espelmes o elements de crema.
En primer lloc, pot ser bo de recordar que el foc no és, com a tal, un element de la natura, sinó el resultat d'un procés químic que es pot produir de forma natural o bé (sobretot a partir del Neolític) de forma controlada. Les persones que s'han dedicat a estudiar-lo han conclòs que el foc va canviar per sempre la manera de viure dels humans: aportava llum, calor, permetia millorar les eines, protegir-se de depredadors, realitzar tasques durant la nit i també coure el menjar.
El foc pot ser entès des de moltes perspectives, però n'hi ha una de dual a la base de la majoria de cosmovisions: el foc pot ser creador o pot ser destructor. També té caràcter cultural general l'associació del sol a les divinitats.
La cultura xinesa té el foc entre els seus elements primordials d'explicació del món i de la salut. Forma part dels 5 elements de la natura (Wu xing). El foc és un element yang, el Gran Yang, de fet. S'associa a l'estiu, al creixement, a la maduració, a la transformació i també a l'alegria, l'abundància i la capacitat de parlar. La medicina xinesa, al seu torn, vincula aquest element a l'energia general del cor - òrgan yin del foc - i a la seva purificació a l'intestí prim - víscera yang - (foc ministerial) i a la seva distribució equitativa per part del triple calentador i el pericardi (foc imperial). Finalment cal dir que la natura del foc en MTX pot generar desequilibris vinculats al buit o a l'excés. El foc s'associa des d'aquesta perspectiva al color vermell (i aquesta associació és vàlida també per a d'altres cultures o visions).
En la cultura grega el foc té una importància cabdal. De la mà de Prometeu, el foc arriba als humans i aprenen a controlar-lo. Cal recordar que l'havia pres del foc sagrat de l'Olimp, de manera que foc i divinitat són un. Hestia i Hefest seran les divinitats més directament vinculades amb aquest element. El mateix en la cultura romana, que tenia fins i tot una Aedes Vestae, on el foc cremava indefinidament.
Els celtes també coincideixen amb les cultures anteriors a l'hora d'associar divinitat i foc. En aquest cas, Brigit era la seva deesa del foc i se simbolitzava amb una torxa encesa (sempre que imagino Brigit em fa pensar en l'estàtua de la llibertat). La polaritat masculina de Brigit era el déu Balenos. Hi ha moltes altres cultures que veneren el foc i hi tenen divinitats associades: els perses, els hindús, els maorís (amb especial interès també pels volcans), les cultures africanes, amazòniques i guaranís.
La cerimònia del Foc Nou de la cultura nahua és especialment destacable. Era una adoració al déu Sol en què al final d'una era es reiterava el compromís amb l'esdevenidor. Cal recordar, dins de les cultures americanes, la importància de la serp emplomallada, la representació del foc de la cultura maia.
PROFE, PREGUNTA'T:
Com m'escalfo a l'aula? Què genera calidesa, a l'aula?
Hi ha foc en les meves pràctiques docents? Fem alguna celebració o ritual al centre que contingui foc?
Com es vincula el foc amb la matèria que imparteixo? Forma part del contingut? De quina manera?
Quina relació veig entre aquest element i l'alumnat? Tinc alumnes foc? Com es relacionen amb el foc (si s'hi relacionen)?